Marina francesa
Marine nationale |
Tipus | armada |
---|
Sobrenom | La Royale |
---|
Seu | Principal: Brest, Île Longue, Toulon Sequndàries: Cherbourg, Lorient Territoris d'Ultramar: Fort de France, Degrad des Cannes, Port des Galets, Dzaoudzi, Nouméa, Papeete Ultramar: Dakar, Djibouti, Abu Dhabi |
---|
Fundació | 1624 |
---|
País | França |
---|
Part de | Exèrcit francès |
---|
Unitats subordinades | Força d'Acció Naval, Submarine forces (en) , French Naval Aviation (en) i fuseller marí |
---|
Mida | 37,000 militars (2021)[1] i 7,000 civils (2021) 180 vaixells[2] 178 avions[3]
|
---|
Quarter general | Hexagone Balard (en) |
---|
|
Guerra franco-anglesa (1627–1629) Guerra franco-espanyola (1635-1659) Segona guerra Anglo-Holandesa Guerra Francoholandesa Guerra dels Nou Anys Guerra de Successió Espanyola Guerra de Successió Austríaca Guerra dels Set Anys Guerra de la Independència dels Estats Units Guerra Anglo-Francesa (1778–1783) Guerres de la Revolució Francesa Guerres Napoleòniques Conquesta francesa d'Algèria Batalla del Tajo Guerra dels Pastissos Guerra de Crimea Segona intervenció francesa a Mèxic Guerra sinofrancesa Conquesta francesa del Marroc I Guerra Mundial II Guerra Mundial Guerra d'Indoxina Guerra de Corea Guerra d'Algèria Operació Mosqueter Conflicte de Bizerta Guerra civil libanesa Guerra del Golf Guerres de Iugoslàvia Guerra de Kosovo Crisi del Timor Oriental (1999) Guerra contra el terrorisme Guerra de l'Afganistan Operació Harmattan |
|
Divisa | Blau, blanc, vermell |
---|
Bandera | |
---|
Lema | Honneur, patrie, valeur, discipline |
---|
Himne | Hymne de la Marine |
---|
Lloc web | defense.gouv.fr/marine |
---|
La Marina francesa (en francès: Marine nationale, lit. "Marina Nacional"), informalment La Royale, és el braç marítim de les Forces armades franceses i una de les quatre branques del servei militar de França. Es troba entre les forces navals més grans i poderoses del món reconegudes com a marina d'aigües blaves.[4][5][6] L'armada francesa és capaç d'operar globalment i de dur a terme missions expedicionàries, mantenint una presència important a l'estranger. L'Armada francesa és una de les vuit forces navals que operen actualment portaavions d'ala fixa, [Note 1] amb el seu vaixell insígnia Charles de Gaulle és l'únic portaavions de propulsió nuclear fora de la Marina dels Estats Units, i un dels dos vaixells no nord-americans que utilitzar catapultes per llançar avions.[7][8]
Fundada al segle xvii, l'Armada francesa és una de les marines més antigues encara en servei continu, amb precursors que es remunten a l'edat mitjana. Ha participat en esdeveniments clau de la història francesa, incloses les guerres napoleòniques i ambdues guerres mundials, i va tenir un paper crític en l'establiment i la seguretat de l'imperi colonial francès durant més de 400 anys. L'Armada francesa va ser pionera en diverses innovacions en tecnologia naval, incloent-hi el primer vaixell de línia propulsat per vapor, el primer vaixell de guerra cuirassat de navegació marítima, el primer submarí de propulsió mecànica, el primer vaixell de guerra amb casc d'acer i el primer creuer blindat.
La Marina francesa consta de sis components principals: la Força d'Acció Naval, les Forces Submarines (FOST i ESNA), l'Aviació Naval Francesa, els Fusellers de la Marina (inclosos els Comandos Navals), el Batalló de Bombers Navals de Marsella i la Gendarmeria Marítima. A partir del 2021, l'Armada francesa donava feina a 44.000 persones (37.000 militars i 7.000 civils), més de 180 vaixells, 200 avions i sis unitats de comandos;[9] a partir del 2014, el seu element de reserva era d'aproximadament 48.000.[10]
Opera una àmplia gamma de vaixells de combat, incloent diverses forces aeronavals, submarins d'atac i míssils balístics, fragates, patrulleres i vaixells de suport, amb el portaavions Charles de Gaulle que serveix com a peça central de la majoria de forces expedicionàries.
- ↑ «Defence Key Figures: 2016 Edition» (en anglès). Ministère des Armėes. (download PDF file or see HTML version Arxivat 6 September 2015 a Wayback Machine.)
- ↑ «Forces de surface». Ministère des Armėes. [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑ «World Air Forces 2019». Flightglobal, pàg. 16.
- ↑ Bratton, Patrick C; Till, Geoffrey. Sea Power and the Asia-Pacific. London, United Kingdom: Routledge, 2012. ISBN 978-1136627248.
- ↑ «The Royal Navy: Britain's Trident for a Global Agenda». henryjacksonsociety.org. Henry Jackson Society. Arxivat de l'original el 11 September 2016. [Consulta: 4 novembre 2006].
- ↑ Bennett, James C. The Anglosphere Challenge: Why the English-speaking Nations Will Lead the Way in the Twenty-first Century. United States: Rowman & Littlefield, 1 January 2007, p. 286. ISBN 978-0742533332. «...the United States and the United Kingdom have the world's two best world-spanning blue-water navies... with the French being the only other candidate... and China being the most likely competitor in the long term»
- ↑ Suciu, Peter. «France's Brand New Aircraft Carrier is On Its Way». The National Interest, 07-04-2021. [Consulta: 4 juny 2021].
- ↑ Yeo, Mike. «China Launches Third Carrier». DefenseNews, 17-06-2022. [Consulta: 22 agost 2022].
- ↑ «Forces». Ministère des Armėes. [Consulta: 5 juny 2021].
- ↑ «Key defence figures 2014» (en francès). Ministère des Armėes. Arxivat de l'original el 2014-12-13.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «Note» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="Note"/>
corresponent.